40 anys de presó per un avortament espontani
Drets sexuals i reproductius, violències i criminalització. Una mirada global des de la justícia feminista.
Violència obstètrica i criminalització dels drets reproductius
El cas de María Teresa Rivera constitueix un dels exemples més paradigmàtics de criminalització de les dones en contextos de restricció absoluta dels drets sexuals i reproductius a El Salvador.
En 2011, María Teresa Rivera va sofrir una emergència obstètrica mentre treballava, després de la qual va ser acusada d’homicidi agreujat. Malgrat la falta de proves concloents i de les irregularitats en el procés judicial, va ser condemnada a 40 anys de presó. El seu cas s’emmarca en un context nacional en el qual l’avortament està totalment penalitzat, la qual cosa ha derivat en la persecució sistemàtica de dones que sofreixen avortaments espontanis o complicacions obstètriques, especialment aquelles en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.
Durant el seu empresonament, diverses organitzacions de drets humans van denunciar les greus vulneracions de garanties judicials i l’existència d’un patró estructural de criminalització basat en prejudicis de gènere. En 2016, després d’una revisió judicial, va ser posada en llibertat. No obstant això, davant el risc de noves persecucions, va sol·licitar asil a Suècia, convertint-se en una de les primeres dones reconegudes com a refugiades per motius relacionats amb la criminalització de l’avortament.
El cas de María Teresa Rivera ha adquirit rellevància internacional en visibilitzar la intersecció entre violència obstètrica, desigualtat estructural i sistemes penals restrictius. Així mateix, posa de manifest com la negació de drets sexuals i reproductius pot derivar en greus violacions de drets humans, incloent-hi el dret a la salut.
Des d’una perspectiva de justícia global i feminista, aquest cas evidencia la necessitat d’abordar els problemes de salut reproductiva des de polítiques públiques basades en drets, allunyades d’enfocaments punitius. També subratlla la importància de garantir marcs legals que protegeixin les dones enfront de la criminalització i assegurin l’accés a serveis de salut adequats i lliures de violència.
Títol del manifest
Drets sexuals i reproductius, violències i criminalització. Una mirada global des de la justícia feminista.
La consolidació de l’extrema dreta i la normalització dels discursos antigènere han creat un context hostil que posa en risc no sols el debat públic, sinó també la integritat física ...
Les recents Jornades Feministes 2026 a Catalunya han servit com a plataforma crítica per a analitzar la situació actual des d’una perspectiva política i col·lectiva. L’eix central dels debats ha ...