Les recents Jornades Feministes 2026 a Catalunya han servit com a plataforma crítica per a analitzar la situació actual des d’una perspectiva política i col·lectiva. L’eix central dels debats ha estat la necessitat de repensar els feminismes no sols teòricament, sinó «en la pràctica, en l’acció», front el que es va definir com una «ofensiva antigènere o l’ofensiva contra la vida».
Durant les sessions, les participants van coincidir en la urgència de superar l’anàlisi sectorial dels problemes socials. «Tal vegada de tant en tant diem, diferents crisis amb diferents cognoms, però que en el fons les hem d’entendre com entrellaçades, com absolutament interdependents», va assenyalar una de les intervencions, advertint que «és gairebé un problema abordar-les de forma aïllada, de manera sectorial». La conclusió va ser clara: «El que hem de fer és connectar-les, entendre la seva interconnexió i, per tant, també interconnectar les lluites”
En aquest context, es va situar al feminisme com un «projecte polític emancipador que impregna qualsevol lluita reproductiva per la reproducció de la vida, per la reproducció social». Es va emfatitzar que el feminisme actua com «una lluita àmplia o transversal que busca millorar la vida del conjunt de la societat».
La interseccionalitat va ser un altre pilar fonamental del debat. Lluny de veure a les persones des d’una posició passiva, es va plantejar que «la interseccionalitat parteix d’entendre que no hi ha persones vulnerables, sinó que és un sistema que reprodueix opressions i que vulnerabilitza drets». Aquesta mirada sistèmica va permetre rescatar l’agència de les dones, especialment aquelles migrants. «Les dones mai perdem l’agència. Sempre tenim agència», va afirmar una Majo, de Mujeres P’alante, destacant que fins i tot en processos de violència extrema existeix una capacitat de decisió pròpia.
El caràcter comunitari de la resistència va tancar les reflexions. «Som éssers socials, però és que a més aquestes experiències perden aquest sentiment de culpa i de por quan les utilitzem» en col·lectiu. La solidaritat es va presentar com a condició indispensable per a la justícia: «Crec que no puc arribar a cap reparació ni a cap justícia fins que totes arribem».
Aquestes jornades reforcen el compromís d’organitzacions Entrepobles, l’Associació, ODESCA, entre altres, amb la connexió entre les lluites locals i globals, entenent que la transformació social requereix accions coordinades i una visió integral de l’opressió i la resistència.